La utopia s’estructura des de la paradoxa de produir el doble tancament de la gàbia. Aquesta està oberta…volent dir que tant atrapats estem els de fóra com els de dins. Traslladant la idea a la societat, interpreto aquesta genial metàfora com una subtil convicció de que molts cops som presoners i no ens adonem. Però la realitat és que formem part d’uns límits aparents o no tant…tot i que, molts cops, també podem obrir la gàbia i sortir volant lliurement...fins on puguem, o volem, o calgui...
Igualment després dels viatges també necessitem tornar a la nostra pròpia gàbia per sentir-nos a casa. L’important és ser conscients d’on estem.
És una senzilla paranoia que em va donar per pensar una estona…
Una altra interpretació possible (entre moltes) és la idea de dissenyar la gàbia no per tancar, sinó per protegir. Per què a dins els ocells s’hi troben segurs, és on s’amaguen si tenen por, on la mà de l’home no arriba. Allà l’home no pot entrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario