domingo, 23 de marzo de 2008

CaLaFaTe

I ara ens trobem aquí, a l’equador del nostre viatge…

Ahir vem sortir de festa amb els 4 amics chilenos del càmping, Gustavo (porteño), Mateo i Oleg (que ens els hem trobat aquí), Anabella (noia porteña), Catie (USA), Gabriel, el cambrer del restaurant on vem anar a sopar el dia anterior i els seus amics...telita! fiestón...fins les tantes...acabem a la laguna tirats esmorzant i al tornar ens perdem donant voltes una bona estona fins que quan ja sortia el sol trobem el camí al llit...però i la Esther...on està? No ha vingut a dormir?? Ejem...

Sense dormir Esther marxa al glaciar amb una excursió organitzada, més còmode per ella, pel tema mobilitat i nosaltres anem a l’aventura...fent dit...i després d’una bona estona, quan estàvem a punt d’anar camí l’estació de colectivos, ens para un camioner i ens diu que va cap allà i ens porta però que abans, si no ens fa res, ha de parar un moment a una espècie de taller-descampat-zona industrial-dessert a deixar una mercaderia...mmm...tírali! i res, fem tant bones migas amb el Dario que ens proposa amagar-nos a la part de darrera del seu camió per no haver de pagar l’entrada d’accés al parc...i, no sé si per la taja que portem després d’unes quantes birres diürnes de resaca o perquè ja no pensem amb el cap i això provoca que confiem en qualsevol paio, ens sembla una idea genial...i la fiesta sigue en el remolque!! Uuu!

Uau!! El glaciar Perito Moreno és impressionant! Es va formar fa 12000 anys i té la forma d’una paella, el gel es va acumulant al mànec. Té la mateixa capacitat que el microcentro de la ciutat de Buenos Aires…
Creix, es mou i avança amb molta rapidesa. Cada 20 minuts hi han despreniments.

I clar, després passa el que passa, al barquito que t’apropa al glaciar, després de 5 minuts mirant el idíl·lic gel em quedo cao, i dormo...

I aquí sento la necessitat d’escriure postals a los seres queridos...i les digo que m’agrada viure a Sud Amèrica on es dies són intensos, llargs, però on les setmanes passen volant...qui està jugant amb el temps?! I continuo aprenent del seus ritmes, la seva cultura, les seves costums, les seves mirades...





























































































































1 comentario:

Lucio dijo...

Como te envidio por ese viaje ..esta en la mi cabeza esta en los mi suenos de viajador ver un dia la PATAGONIA...
Gracias obrigado ......Ciao da Lucio de ITALIA