uSHuaia

…o USHUA (bonic nom per una nena...)

L’únic lloc d’Argentina on la muntanya s’ajunta amb el mar. I on el pacífic i l’atlàntic juguen i s’esquitxen...l’un a l’altre.
I ja estem a Tierra del fuego…a la fi del món argentina.
I després de creuar la frontera amb Chile, fer 10 kilòmetres per “tierra de nadie” (encara existeixen llocs on no hi ha normes, ni lleis, i res és de tothom perquè tot és de ningú) fins arribar a la d’Argentina, creuar “el estrecho de Magallanes”, arribar i caminar per les seves pujades i baixades..., trobem un càlid i humil hostal on ens quedem a passar la nit. La majoria de la gent que coneixem allà són israelís. També coneixem al Carlos, un català que viatja sol amb un clar objectiu: fer la volta al món i arribar a Cabo de Hornos, que és una illa remota on només arriba l’exèrcit i la marina. Allò si que és la fi del món!! I després de molt insistir aconsegueix que la marina accedeixi a que els acompanyi…vaya aventura!
Al dia següent anem al parc natural i allà ens estem dos dies entre paratges increïbles, envoltades de muntanyes, mar, platges i bosc…preciós…plantem la carpa a la gespa d’un campament batejat com a “teletubicunillandia” (per lo idíl·lic i la quantitat de susodicho animal)
A la tornada del parc visitem el que era l’antiga presó. Per promocionar la ciutat la van obrir i els mateixos presos van ser la ma d’obra de la majoria de la infraestructura de la ciutat. Molts dels mateixos un cop sortien decidien quedar-s’hi a viure allà.
Es van denunciar molts maltractaments i amb Perón es va decidir tancar-la i traslladar els interns a d’altres presons.
Era un lloc ideal si es tenia en compte que si aconseguien escapar, per sortir de la illa ho havien de fer per mar, per vaixell i nedant era un pel just per la temperatura gelada de l’aigua que podria provocar que morissin congelats…

I una mica d’història...sembla ser que els primers habitants de la terra del foc es van instal·lar fa 10000 anys, quan la illa encara no estava separada del continent.
Quan van arribar els europeus existien principalment 4 grups ètnics. Al nord vivien els selk’nams.
Al 1520, Magallanes va arribar i va descobrir la zona. El primer que va veure va ser foc (encara no sabia si vivia gent) i la va anomenar “terra del fum”. Més endavant el rei Carles V d’Espanya va pensar, lògicament, que no hi havia fum sens foc i la va batejar com “terra del foc”.
El viatge de Magallanes va fer que molts mariners de tota Europa seguissin les seves petjades.
Al s. XIX van arribar caçadors de pells de foca, buscadors d’or, pescadors de balenes i d’altres aventurers europeus que van portar amb ells malalties com el tifus o la tuberculosi. Van fer que, poc a poc, morissin els indígenes fueguinos.
La caça de l’home dirigida pels propietaris de grans terrenys va accelerar la seva exterminació. Deunidó...
Aquí és on més lluny de casa he estat mai. Vaja, tampoc em sento tant lluny com diuen els kilòmetres que estem.