TOT PASSA PER ALGUN MOTIU I HI HA UN MOMENT PER A CADA COSA
La vida, el destí, nosaltres mateixos o qui sap…ha decidit posar-nos a prova una vegada més.
Potser estic acostumada a viure amb presses, a ser impacient, a voler-ho controlar tot massa.
Després d’un súper bus en primera classe amb taja inclosa, un paseo per Neuquén amb ràbia ciutadana i manifestació per la mort impune d’un mestre a mans d’un policia, un altre bus no tant còmode fins a San Martín de los Andes amb becaina a l’estació, manca de son i higiene però moltes ganes…, lloguem un cotxe i ens dirigim a unes termes en mig del bosc i…
No hay comentarios:
Publicar un comentario