ReSiSTiR

Resisteix el suficient per a que renaixi la teva esperança i abandonis la frialtat i les veritats a mitjes.

Resisteix el suficient per a que t'arroseguis i t'obris camí a cops.

Resisteix el suficient per veure el que et convé, per recuperar la força, per intentar quelcom que doni resultat.

Resisteix el suficient per arribar a la línia de meta, no importa el temps que triguis...

iMBaSSaí - SaNTo aNToNio

Deixant Arembepe...i com ens ha agradat el paissatge caracterísitc de la zona, no marxem gaire lluny. Al contrari, ens quedem al poble del costat.
Imbassaí, ens han dit que també és preciós. En la línia d'Arembepe, continuem trobant que els camins del poble són de sorra de platja, que caminant per les dunes arribes al mar i que, també, de l'altre costat del mar, hi ha el riu.
Ens sembla que els 8 reals (uns 3 euros) que ens demanen els del camping és molt i ens refiem de la gent que ens diu convençuda que acampar a la platja és segur i que per uns dies no passa res, ni et treu la poli (pq és inexistent) ni és perillós...vaya lujo!
De nou, sense dutxes, tornem a passar els dies entre aigua salada de mar i banyet dolç de riu...i la inspiració flueix...


Vistes des de la barraca...ualaaa!

El que m'agrada de la cabanya és que la façana són tot imprentes de mans...a la foto no es percep bé...




Camí de la platja al poble...per les dunes.

Riu i al fons es deixa entreveure el mar...

Les mateixes barraques (chiringuitos) es troben d'una banda a la platja i d'altre al riu. Aquesta és la banda del riu...amb les taules i les cadires dins l'aigua...

Dutxeta...

Les llagrimes són un riu que ens porten a alguna banda.

Existeixen oceans de llagrimes que les persones mai han plorat perqué ens han ensenyat a silenciar-les. Pero, en realitat, pel nostre bé, és millor plorar.

Al'endema toca excursió...a 1 hora i mitja caminant per la mateixa platja arribes a una platja que té el mateix nom que el poble que es troba darrera les dunes a la mateixa alçada de la platja: Santo Antonio. És un poblet de pescadors i artesans molt petit i tranquil.

Aquestes roques provoquen que es formin piscines naturals amb aigua en calma. S'agraeix donat que el mar a la zona és bastant mogut.

De fet, és on es fa el torneig mundial de surf que, casualment, s'esta celebrant aquests dies...

I como no, al costat del mar...el riu treu el cap

Agua de coco pa la nena...

I una caipirinha pa la Mo...i visca la tranquilitat i la qualitat de vida!

Passejant pel poble...

Darrera las duna que es veu al fons es troba la platja.

SOLEDAT: l'adjectiu anglés "alone" equival a dues paraules: "all one" (tot un).

Ser tot un significa ser la unitat total. Aquest és precisament l'objectiu de la soledat, ser totalment un mateix.

Normalment la soledat es considera una circunstancia desafortunada i es designa amb termes tals com: "estas a la parra, estas als núvols, tens la mirada perduda, torna a la terra, estas a la lluna de Valencia, mires les musaranyes..."

Se'ns ensenya a avergonyir-nos si ens sorprenen conversant amb nosaltres mateixos, parlant sols...

El nostre món educatiu cosidera que el temps que una persona passa sent ella mateixa és improductiu quan, en realitat, és el més útil. No trobeu?

En aquest punt es on s'ajunta l'aigua de mar (esquerra) amb la de riu (dreta)...aquí se puede observar tremenda mezcla...que maco!

I ens anem preparant per la festa...

Demá es celebra San Joan...és curiós si tenim en compte que Brasil és l'únic país del continent que ho celebra i que a més ho celebren de la mateixa manera que a Catalunya ( revetlla, foguera i bombes: petardos en portugués).

Les festes més sonades es fan a l'interior pero naltrus estem ben decidides a no allunyar-nos de la costa playera així que anirem a Praia du Forte (poble del costat, a 10 km) on també es fara tremenda festeta i a més és on estan fent ara el torneig de surf...habrá movimiento...

I nada, marxem de la nostra exagerada calma de platges desertes i tranquilitat a la llum de la lluna plena per fer una sucadeta a la movida brasilera!

aReMBePe...aLLa oN eL TeMPS No Té PReSSa

I aquí és típic els "motos taxi" que te llevan (con gordi mochila incluida) des del poble a l'aldea hippie (2 km)

I caminant per les dunes des de l'entrada de l'aldea hippie arribem a la cabanya del Luiz, un hippie artista que viu alla amb la seva dona de 20 anys i el seu bebé de 4 mesos que es diu Lila. La cabanya la va estar construint durant 20 anys amb les seves propies mans. A un módico precio (2 euros per nit) ens convida a posar la barraca (tenda) a les golfes de la seva cabanya...uau! auténtic! Crec que m'agradara aquest lloc. A un minut tens a banda esquerra el riu i a 1 minut a banda dreta el mar...és la única reserva hippie ecológica que queda a Brasil. Abans (quan hi havia menys control) es feien els trapis de drogas...anaven de lo de tots! pero ara ja no es pot...esta més controlat...només maconha (maria)...aixo sí, no paren a tota hora tots de fumar!

No sera tant dur acostumar-se a no tenir aigua potable ni electricitat...a ver q passa!

És un lloc no gaire turístic. De fet diuen que qui arriba alla és pq s'ha perdut...pot ser...q perdudes estem!

La platja és super tranquila...no hi ha ningú. En un matí potser passen (fent footing o surf) 2 o 3 persones...

I després de banyito playero...a la laguna a treure's la sal...és la nostra banyera particular...de lujo!

La Lula i la Lila...familia del Luiz. I la Valentina, una italiana (q tb s'havia perdut) que va venir a passar la tarda i ds va tornar a Salvador.

El poble era tot així...cabanyes, un centre d'artesanies i una escolinha molt maca on els nens van al cole.

A l'aldea hi han uns 60 habitants.

Luiz treballant...

El nostre balcó...

El dormitori del Luiz i la Lula.

Al fons tenim la tenda...

I camí del poble descobrim una petita reserva amb tartarugas (tortuguetes)