sábado, 29 de marzo de 2008

FRoNTeRa aRGeNTiNa-CHiLe (LoS aNDeS)

































aLLá DoNDe HaSTa eL GaS LLeGa eN FoRMa De CaNCióN

VaLPo

I…arribem a Valpo…
M’impacta veure que la ciutat són directament cerros enormes de pujades i baixades, amb ascensors i tot! I amb un mar blau de fons.
Busquem la casa de l’Èric, amic de la Raquel, el qual, amablement i prèviament abans per telèfon, ens convida a ser allotjades a casa seva. I com podem negar-nos-hi!
Des d’un primer moment ens enamorem del lloc, dels carrers, de l’ambient, de casa l’Èric, dels colors, de la seva lluna, de les seves olors...
Ejem!
Volviendo a lo que nos trae hoy aquí...passem uns dies descobrint la cultura valparadisina, anem a veure una exposició de gravats, una escultura i el centre cultural en el que s’ha transformat, després de molt lluitar, la ex presó. Allà coneixem un ex carterista que va fugir de la mateixa en el seu dia, després de patir unes quantes tortures, i que ara es dedica, per uns quants pesos chilenos i allotjament gratis en una barraca adjunta, a fer vigilància nocturna i controlar que els infiltrats del govern no continuïn provocant incendis allà en forma de protesta explícita ja que volen quedar-se amb l’espai per ús immobiliari i venta a estrangers.

I el temps passa amb paraules de Lorca i Neruda, entre concerts de salsa, escrits i pintures “callejeras”, música en directe, manifestacions universitàries (volen fer fora al corrupte rector per estafa i comiats improcedents), passeigs playeros, moviments culturals, sopars en grata companyia, bons moments, plans de canviar el món, esbossos de projectes als nostres caps...i és que aquest lloc ens inspira! I la ciudad se muevee!!
I com gaudim tant, el temps se’ns passa volant i sense voler...hem de tornar...la Rakel m’espera a Buenos Aires...i m’agrada haver compartit aquest lloc amb ella...m’ha donat moltes bones sensacions saber que també ha caminat per aquests carrers, entre aquesta gent...ara toca compartir i caminar un tros tu i jo, l’una amb l’altra, juntes.
I ná! Desfem camí...frontera...(per cert que maca és aquesta frontera andina plena de paisatges inoblidables), Mendoza i Buenos Aires...