Arribem a Puerto Madryn, a Península Valdés, última parada en aquest últim capítol d’aquest, el nostre primer viatge Sud Americà.
Hem parat aquí perquè venia de camí, perquè ens han dit que podem veure lleons marins i foques i perquè ens ve de gust relaxar-nos un parell de dies a la playuki...
Arribem de nit i ens trobem amb que el servei de taxi està aturat perquè acaben d’atracar a un taxista i hay un poco de revuelo. I el nostre càmping està com a 25 cuadres...impossible anar a peu de nit i carregades amb les motxilles. Així, que esperant que es normalitzi la situació, ens esperem al casino. Aina i Anna dins jugant-se els pesos del bote (pero pocos) i jo fóra xerrant amb una dóna ludópata de tota la vida que viu i s’apasiona quan parla de la bona sort que té al joc i la de disgustos que li dóna al seu marit, que és anti casinos...
I flipo amb la quantitat de gent que no para d’entrar...és molt heavy, és com qui va al súper, doncs aquí la gent ho té com a habitual passar cada cap de setmana pel casino a jugar.
Després de tal experiència...aconseguim fer-li pena a un taxista...i ens acosta de estranquis al càmping...menys mal, estem rebentades després de 28 hores de bus...volem dormir!
Els següents dies visitem allò que s’havia de visitar i ens relaxem a la platja...
Això ja s’acaba...
Hem parat aquí perquè venia de camí, perquè ens han dit que podem veure lleons marins i foques i perquè ens ve de gust relaxar-nos un parell de dies a la playuki...
Arribem de nit i ens trobem amb que el servei de taxi està aturat perquè acaben d’atracar a un taxista i hay un poco de revuelo. I el nostre càmping està com a 25 cuadres...impossible anar a peu de nit i carregades amb les motxilles. Així, que esperant que es normalitzi la situació, ens esperem al casino. Aina i Anna dins jugant-se els pesos del bote (pero pocos) i jo fóra xerrant amb una dóna ludópata de tota la vida que viu i s’apasiona quan parla de la bona sort que té al joc i la de disgustos que li dóna al seu marit, que és anti casinos...
I flipo amb la quantitat de gent que no para d’entrar...és molt heavy, és com qui va al súper, doncs aquí la gent ho té com a habitual passar cada cap de setmana pel casino a jugar.
Després de tal experiència...aconseguim fer-li pena a un taxista...i ens acosta de estranquis al càmping...menys mal, estem rebentades després de 28 hores de bus...volem dormir!
Els següents dies visitem allò que s’havia de visitar i ens relaxem a la platja...
Això ja s’acaba...
No hay comentarios:
Publicar un comentario