eSTHeR

CARTA A LA AUSENCIA

Ja tenia jo ganes d’estar tranquil·la i escriure’t...
La veritat és que si, les coses han canviat des de que no hi ets...
Ara anem un pel més ràpid...je...però no és sense presa com més es gaudeix del camí?
Neni, et trobo a faltar!
Com van les coses?? Esperem que et trobis cada dia una mica millor. I confiem en que així serà...perquè...ja saps...el temps ho cura tot!
I...la familia? les amigues? ta cuiden molt tots? segur que et sents ben arropada...
I ara que?? A qui burxaré jo?...la canya cap a tu era només amb ànim de despertar una mica més a la intrèpida que tens amagada dins teu...i és una pena que no li hagem pogut veure més la careta a aquesta perla interior...tot i que l'esther exterior tb ens encanta...pq és valenta, sensible, conscient, profunda i me rio mucho contigooo!!!
Bueno bonica! Estem en contacte...m'alegro d'haver-te escrit i així d'alguna manera és com si haguessim parlat...tot va anar tant ràpid...pq el temps té pressa????
Et desitjem el millor i t'enviem un munt d'energia positiva, optimisme, abraçades i petonets!

Per tu: No trigarà molt en plorar de dolor, en ensenyar les dents i mossegar-se a ella mateixa i mossegar als demés abans que es produeixi un silenci brutal. Si la mires als ulls, veuràs uns ulls del cel, els ulls d’una persona que ja no hi és.