EN UN LUGAR RECÒNDITO...
Uf...que bé...el bus ens abandona al Chaltén a les 5 el matí...amb tota la rasca, tots els trastos i sense lloc on anar...anem a colar-nos a un alberg que per sort té la porta oberta i ens refugiem allà fins a l’alba.
Al Chaltén hem fet treking (pateada montañosa) i hem pujat al fitz roy...preciós! acampant a la muntanya una nit sota la lluna plena. Hem anat Aina i jo nomes. Anna no te bé el genoll per pujar semejante montaña i Esther, mmm...pie roto! han estat 2 dies súper intensos perquè hem contactat molt amb les paratges naturals, els rius, les muntanyes, els arbres, boscos...uff...el primer dia ens va ploure tant que vem haver d'acampar abans d’hora i quedar-nos al campament tot el dia...el segon va ser brutal, vem pujar fins a dalt...a un lloc tant màgic...vem fer l’excursió amb el Mateo, un noi francès i l’Oleg, un israeli i va ser macu compartir el viatge amb ells, fent mates i compartint experiències...és genial conèixer gent de tot arreu i anar compartint trams...també vem coincidir amb una parella de Huesca i 2 del país basc.Per cert, al Chalten hi havia un bar de nom "la senyera" amb la bandera catalana..molt fort, que un poble fantasma de 4 cases sense cobertura, ni caixers, ni res...tingues al costat del alberg un bar català!!! jeje..i al costat una chocolateria amb la icurriña...jeje.
Uf! Se’ns fa tard! Hem de baixar corrents del Fitz Roy perquè tenim bitllet reservat per anar al Calafate i sinó perdem la pasta...i arribem, just com sempre, amb els peus rebentats plens d’ampolles de tant caminar i amb la panxa buida...però ha valgut la pena.
Uf...que bé...el bus ens abandona al Chaltén a les 5 el matí...amb tota la rasca, tots els trastos i sense lloc on anar...anem a colar-nos a un alberg que per sort té la porta oberta i ens refugiem allà fins a l’alba.
Al Chaltén hem fet treking (pateada montañosa) i hem pujat al fitz roy...preciós! acampant a la muntanya una nit sota la lluna plena. Hem anat Aina i jo nomes. Anna no te bé el genoll per pujar semejante montaña i Esther, mmm...pie roto! han estat 2 dies súper intensos perquè hem contactat molt amb les paratges naturals, els rius, les muntanyes, els arbres, boscos...uff...el primer dia ens va ploure tant que vem haver d'acampar abans d’hora i quedar-nos al campament tot el dia...el segon va ser brutal, vem pujar fins a dalt...a un lloc tant màgic...vem fer l’excursió amb el Mateo, un noi francès i l’Oleg, un israeli i va ser macu compartir el viatge amb ells, fent mates i compartint experiències...és genial conèixer gent de tot arreu i anar compartint trams...també vem coincidir amb una parella de Huesca i 2 del país basc.Per cert, al Chalten hi havia un bar de nom "la senyera" amb la bandera catalana..molt fort, que un poble fantasma de 4 cases sense cobertura, ni caixers, ni res...tingues al costat del alberg un bar català!!! jeje..i al costat una chocolateria amb la icurriña...jeje.
Uf! Se’ns fa tard! Hem de baixar corrents del Fitz Roy perquè tenim bitllet reservat per anar al Calafate i sinó perdem la pasta...i arribem, just com sempre, amb els peus rebentats plens d’ampolles de tant caminar i amb la panxa buida...però ha valgut la pena.
Aquest llibre estava en israelí...una olla d'idioma...llegeixen al revés...
No hay comentarios:
Publicar un comentario