Entrant en terres chilenas…ufff…gairebé perdem el omnibus…la resaca ens trastoca els horaris...li diem un ràpid adéu al Calafate...
Esther havia agafat un taxi i els nois ja havien anat tirant i nosaltres esmorzant amb la calma…ufff…que empanades…corre ! buenu, tenim la tranquil·litat de saber, intuir o esperar que algú els hi digui als del bus que ens esperin !
I bé, per fi pugem al bus i arribem a la frontera, on es celebra una petita festa…mil controls…ufff…i a sobre no ens permeten entrar cap tipus de menjar…per un tema de malalties animals i vegetals que els chilenos no estan disposats a deixar entrar…en fin…pelotudeces ! así que ni cortas ni perezosas ens posem a jartar fruites com unes desesperades i a amagar el menjar en bosses a les escombraries del bus, pensant que allà no registraran…hombre! Aquí no se tira nada!
I després de l’interrogatori de si llevais comida como si de un contrabando mafioso de tráfico de algo horrible se tratara…diu Anna…bueno, la hemos tirado pero la que llevamos en el estómago la cagaremos en Chile! Jejeje.
I bé, ara ja sabem per posteriors fronteras que nada de comida…i l’amagada la vam poder recuperar…uee!
Chile és un fresc descarat…
Descarat perquè ni tan sols s’amaga ni dissimula quan deixa que vinguin els americans a explotar de minerals les seves muntanyes andines, provocant així que remoguin tant la terra que aquesta s’enfadi ja que la destrossen, la desgelen i li maten tota la vida de sota…
Fresc perquè es queda amb la pluja i deixa a Argentina amb un clima sec, on el 70% del terreny és desert.
Tot i així, haig de reconèixer que em cauen molt bé els “huevones” i que el seu accent és millor que l’empallegós de l’argentí.
Aquest nou tram comença amb sabor amarg...ens hem d’acomiadar dels amics chilenos i de l’amic francés...i a més m’estic posant malalta. I hace un dia gris...pero que gran es Muchachito!
Descarat perquè ni tan sols s’amaga ni dissimula quan deixa que vinguin els americans a explotar de minerals les seves muntanyes andines, provocant així que remoguin tant la terra que aquesta s’enfadi ja que la destrossen, la desgelen i li maten tota la vida de sota…
Fresc perquè es queda amb la pluja i deixa a Argentina amb un clima sec, on el 70% del terreny és desert.
Tot i així, haig de reconèixer que em cauen molt bé els “huevones” i que el seu accent és millor que l’empallegós de l’argentí.
Aquest nou tram comença amb sabor amarg...ens hem d’acomiadar dels amics chilenos i de l’amic francés...i a més m’estic posant malalta. I hace un dia gris...pero que gran es Muchachito!
No hay comentarios:
Publicar un comentario