PuNTa aReNaS

Passem el dia a Puerto Natales i partim cap a Punta Arenas.
Allà ens allotgem al millor lloc que em estat fins ara, al meu parer. Era una caseta super familiar, molt acollidora on l’Eduardo ens cuinava truitetes per esmorzar i ens tractava com a reines. Jeje. Li deien l’hostal de l’amor perquè moltes parelles s’havien conegut allà...i pot ser...perquè Aina i Esther van tenir els seus momentitos...je.
El millor va ser el comentari de l’Anna quan uns EEUU li diuen que intenti parlar l’anglés i ella els hi diu, super natural...: try me, try me! Uuufff...jajaja...que bo! Ella pensava que deia: intento, intento...

Jo, malalta al llit els dos dies, el meu cos va dir prou...necessitava descansar en un lloc agradable i agafar forces per Ushuaia. I Esther, va anar a l’hospital...
...on li diuen que no l’havien operat bé, que se li estava desplaçant l’os i que havia de tornar a ser operada en un màxim de 5 dies i amb una posterior recuperació de mínim 2o3 mesos. Ufff...! Bajón! Pobre! Nooo! Per què???!!!
Doncs no sempre les coses són com semblen o com volem que semblin...en aquest cas hem fet el possible i hem cregut que ho superaríem juntes...
Així que toca reaccionar (en mig de la febrada) i acceptar que marxa...i ja! En el primer vol! Uf! Com? Última foto les 4 i llàgrimes als ulls...i ens quedem buides. De cop és com si tot estigués sec, aturat, trist...
Hem compartit tant...i de cop, així..adéu...
I ens disposem a no mirar enrere, a continuar, a pensar que les coses no canvien, sinó que es transformen...
I, després d’un super esmorzar del papa Edu, partim. Ens enganyem a nosaltres mateixes i ens diem que estem bé i que és millor així, i seguim...
Anna, la mami riallera, Aina, la fortalesa impacient i jo, la inconformista curiosa...