ViaJe CoN uNo MiSMo: abril 2008

I de moment portem algunes setmanetes aquí...deunidó!Ja estem a mitjans de maig!
...i han anat passant coses, inevitable.
En mode de resum descriuré unes quantes.
Per un estrany i curiós fenomen vem tornar de Chile l’Anna amb el cap ple de polls i, sorprenentment, cap poll al meu cap! Molt estrany si tenim en compte que dormim, viatgem i passem les 24 hores al dia juntes. ¿?¿?¿??¿¿
El mateix dia que arribem a Buenos Aires rebo una visita...hola??
Veure la Rakel em va fer molt feliç...tanto tiempo sin verte! I la veig molt bé…molt plena, un pel perduda, però qui no ho està? No sé quantes hores seguides sense parar xerrant de tantes i tantes coses…ho necessitàvem…posar-nos al dia.
Aquells dies arribaren de terres catalanes els seus papis...i durant uns 4 dies es van quedar per Buenos Aires. Després costilla i family van volar cap a la Patagònia uns dies… i va tornar...i va tornar a marxar cap a Còrdoba mentres nosaltres 3 vem viatjar a Uruguay…però en un parell de setmanes va tornar un altre cop, i en bona companyia, amb l’Eric, l’amic chileno de Valpo.

Una nit, sortint amb la Rakel, vem conèixer un noi argentí i uns nois colombians molt simpàtics. I amb ells vem compartir una nit de festuki…Les setmanes següents vem tornar pel barri de San Telmo, ens encanta respirar l’aire d’aquest barri…i ens els vem tornar a trobar...i ens vem acostumar tant a anar i a que ens agradés aquell ambient que vem agafar la rutina (estem plens de rutines, tot i fugir d’elles...en el fons la busquem...per comoditat suposo) d’anar-hi bastant sovint...de fet, és allà on ens hem fet la colla, la família, els amics!

Introducción a los siguientes personajes:
- San Agustín…29 anys. Cartagena de Índias, parte caribeña de Colombia. Enginyer ambiental, artesà, estatua, actor amb paper callejero d’esclau…entre otras polifacéticas característiques. Amb ell riem molt, és un home natural, espontani, autèntic, crític, expressiu, còmic…un crack!
- Julián…26 anys. Medellín, Colombia. Artesà i amant de les pedres. Per ell aquestes representen i signifiquen molt. Formen part de tot el món, i a tot el món li agrada alguna pedra…
Li agradaria estudiar orfebreria. Li encanta caminar descalç per tot arreu ja que així percep l’energia de la terra d’una forma més directa.
És dels nois més humà, humil, sensible, carinyós i optimista que he conegut mai. Sempre balla, canta, riu, i li troba el costat bo a tot. És la bondat en persona. Dels pocs que te un lloc fixe per viure (de moment), ja que paga pensió setmanalment a una casa a Sant Telmo. I cada cop que algú que li dona confiança li demana si pot dormir a la seva “pieza”, ell no s’hi pot negar...és molt amable, una bonita persona. És dels millors amics que una persona pot tenir. La veritat és que estimar-lo i confiar en ell és molt fàcil.

- Santiago. Buenos Aires, porteño. Home bastant fiestero i envoltat de trapis.

- Esteban. Tigre, Argentina. Molt tranquil. Viu a Delta de Tigre, una illa a una hora de Buenos Aires molt autèntica. Està plena de Canals i allà es pot decidir viure fóra de tot allò convencional a una societat. Viuen sense electricitat, en cabanes, sense cuina, sense carreteres…només una petita barca que els Acosta a la civilització cada “X” temps. Ell viu així i cada dos setmanes va a Buenos Aires a vendre l’artesania que fa.

- Sebastian. Chile.

- Cristian. Montevideo, Uruguay. Artesà, clown i doble de Muchachito!!!
- Antonio. Perú. Viatja sol des dels 15 anys. Té 7 germans. També artesà i entre les seves especialitats està fer roses amb “alambre” i fer punts brutals a trenes de fils.
- Sten. Noi belga que fa voluntariats socials a la boca.
- Leonardo. Cali, Colombia. Personatge molt simpàtic i emblemàtic. És artista. Ell”parchea” 3 dies per setmana i la resta es dedica a fer pintura, escultura, conèixer moltíssima gent de tot tipus, organitzar esdeveniments o festukis a les que després som convidats...je.

Cada dia, però, es coneix gent nova. Dins al petit gueto-colla-grup que som anem trobant i coneixent gent diferent, 2 nois del nord d’Argentina, un poeta de la Boca, un arquitecte divorciat de Flores, un músic a lo Rosendo que, de moment, tota nota musical que surt de la seva guitarra entona càntics depriments i sagnants, que és com ell es sent a la vida ara, Antonio, un taxista que ens va deixar conduir el taxi sense carnet per Buenos Aires i borratxes, para más inri, tot i que crec que li vem fer un favor...pq no sé qui anava més borratxo...un noi de los madriles i un altre mig argentí mig portugués que viu a Irlanda que vem conèixer al buquebus creuant el río de la Plata, tornant d’Uruguay, i que ens vem endur a viure a casa una setmana. Uns nois molt divertits i plens d’aire fresc...ens van introduir a la vida diürna (anar a córrer, fer esport...uf! vaig aguantar dia i mig...! i això que jo només mirava sentadeta des del parc)

No sé que ens ha donat aquesta gent, suposo que ens atrau el descobrir diferents maneres de viure i de veure. I ens encanta estar amb ells, entre la seva artesania i la seva cultura. Em ve molt més de gust això que qualsevol altre plan.
Ens estem adaptant bastant al seu estil de fer, tant bohemi i aparentment despreocupat…per les nits mengem amb ells del menjar casolà i barato que porta “la mamita” a la plaça en tuppers. Ens comprem les litrones als quioscos (oberts 24 hores, molt interessant) després de fer una “vaca” (recol·lecta) amb la gent. Ens quedem coneixent gent al carrer i a les places…I si sentim música sortint d’algun bar…ens acostem a la porta, que ja es sent prou bé des d’allà, i així ens estalviem pagar l’entrada i que ens mirin raro dient-nos amb la mirada que som no gratos per aparentar no tenir prou “plata” per consumir.
També estem descobrint espais tancats alternatius, on la cultura no s’hagi de pagar. Un local on al pis de dalt fan reagge, algún tablao flamenco, algún centre cultural on passin documentals o facin concerts gratuïts, una espècie de casa antiga on ensenyen tango gratis...