A Sant Martín...

i...
L’Esther es trenca tíbia i peroné saltant un rierol. Al segon dia de viatge. Fantàstic. I en mig del bosc. Sort que els que viuen allà ens van ajudar i li van col·locar una “fèdula” en forma de cartó i cordill al peu que li aguantés fins arribar a l’hospital.
Després de dos dies ingressada a un lloc anomenat hospital que més aviat semblava un edifici destartalat on es cridava a l’infermera així tal qual, cridant..., de 7 claus al peu i unes magnífiques crosses...ens aventurem, amb valentia, a continuar la ruta revista.

Vaja inici de viatge...a més mentre operaven a Esther ve anar a fer una excursió amb el cotxe i, com la ruta és tota de pedra i corbes súper chunges..., i bé, la meva experiènia al volant és mínima...vaig fer un trombo a una corva de 360 graus que ens va deixar a un centímetre del penya-segat...pa habernos matao! Va anar de res! I després al tornar el cotxe se’ns va quedar enterrat en una pujada i no hi havia manera de treure’l, sort que als 30 minuts va passar un 4X4 conduït per un conductor de ralis que va acabar de cremar l’embrague però ens el va poder treure d’allà i ens va portar a terreno seguro...