Inici

Aquest projecte no te cap destinatari, ni algun lloc de destí previst, és una utopia pura, la simple felicitat d’agrair.

Si has intentat encaixar en algun motlle i no ho has aconseguit, probablement has estat de sort. Tot i que la sort només existeix si creus en ella.
Quan algú intenta repetidament encaixar i no ho aconsegueix, es produeix un estrany fenomen.

És pitjor romandre en el lloc que no ens correspon en absolut que caminar perduts durant algun temps, buscant el que necessitem.
Mai més és una errada buscar el que es necessita. Mai més.

Tot i que pugui oferir un aspecte atordit al poder haver perdut el contacte amb la vida i vulgui córrer d’un costat a l’altre amb afany de recuperar-lo, la majoria de les vegades recullo informació, assaboreixo això o toco allò. En quant processi tota la informació de les pistes que he recollit, tornaré a actuar amb un propòsit definit.
No es tracta d’allò que fem, sinó d’allò que som d’una manera natural.

El món es mou a poc a poc a través del temps, jo em moc amb la rapidesa del vent.
El món es tapa els ulls quan ens apropem i no precisament perquè la llum l’enlluerni.
El món ara vol que avui sigui exactament igual que ahir. Vol que no canviï amb el pas dels dies sinó que em quedi sempre com al començament.
El món es vol saciar amb les paraules, paper i llibres. Jo vull aire, nit i llum del sol.
Hi ha qui ha de saltar, inclinar-se, ballar i córrer. Hi ha qui només desitja la pau que produeix el fet de recolzar-se en el tronc d’un arbre...