LaGo PueLo - eSQueL

GIRA EL VOLANT

Deixem Bolson enrere amb peneta i ganes de haver vist i viscut més però contentes d’haver vingut!

És gratificant i curiós veure com tota la gent que hem anat trobant: motxileros, chilenos, bascos, europeus, transportistes, veïns, músics, indígenes, artesans, nens…ens han donat exactament el mateix missatge optimista que deu ser que s’encomana a tothom que trepitja aquestes terres plenes d’aigua, les que per cert diuen que són sagrades per la quantitat d’energia positiva que tenen i per la força dels seus avantpassats.
I el missatge és: estoy segur@ que a partir de ahora las cosas les irán bien, chicas.

Ens dirigim a Lago Puelo, un poble proper que ve de camí a Esquel que ens han dit que val la pena i a més són les festes. Passem la nit entre concerts i menjar típic i al dia següent ja tirem fins a Esquel, on tornarem el cotxe.
I la veritat és que sembla un poble fúnebre i fantasma, així que decidim no quedar-nos a dormir allà, tornar abans el cotxe i agafar aquella mateixa nit a les 2 del matí un bus de 26 hores que ens faria la ruta 40 fins a Chaltén, on ens espera la muntanya del Fitz Roy i d’allà al Calafate, on veurem el glaciar Perito Moreno.

Elles dormen…jo penso…com començar a escriure aquest capítol…
Hem deixat enrere un munt de moments que ara formen part de nosaltres. Endavant tenim…ufff ! tantes coses.
Ahir vam decidir canviar els plans, per veure i comprovar si és cert que quant menys planeges millor surten les coses. Teníem previst una ruta…a la que li hem canviat l’ordre…(esperant que no alteri el producte…)

Portem 15 hores de viatge, queden 10. Sort que va parant i els pensaments acompanyats de paisatges i bones companyies fan lleuger un camí tant llarg.
I anem passant per los Antiguos, Bajo Caracol, desert patagònic…i destino final: Chaltén!!
De Buenos Aires a Terra del foc (sud total argentí) hi ha uns 3500 km.
I pensava que hi havia molts més…i ara entenc perquè malgrat això les distàncies són tant llargues…no havia vist les rutes…i aquesta és el colmo de las malas carreteras! Plenes de forats, pedres, baches…aquí a tot això li diuen “ripio”.
Vas tremolant pel camí i hi ha segons quin tram que no es pot passar dels 15 km/h. I, sembla mentida, arribem!