Encara estem sorpresos de la seva cortesia i de les atencions que han tingut amb nosaltres.
Ells diuen que s'ha de ser amable amb tothom i sobretot amb el viajero que ve de fòra.
Jo vull aprendre d'aquestes persones...de la seva humilitat. Sense coneixe't, t'ofereixen tot el que tenen.
A vegades trobem sistemes de valors apagats i ens fan actuar de maneres com: no facis allò, no te'n refiis d'aquell, contesta que si encara que no t'agradi...
Però sino hi ha joc, si seiem i no ens movem, si només actuem amb disreció...no hi ha creació.
Si accedim a actuar dins aquest sistema de valors apagats podem arribar a tancar els ulls a tot el que, al nostre voltant, és fred, fals, inflexible i perjudicial. I això ens fa malbé la capacitat de reaccionar, senyalar, canviar el que no està bé, el que no és just.
No es que ens neguem a encaixar sinó que no es pot encaixar sense morir alhora.
Arribem a Portal i ens diuen que les barques que van a Mangue seco són al matí següent. Un noi molt amable, ens convida a plantar la tenda al costat del seu chiringuito. I, de pas, ens presenta a mig poble, a la seva família i ens emboratxa a birres...i al matí següent...
Chiringuito de l'amic
Al matí següent ens sorprén amb una sardinada amb alguna ostra també (egggsss!) cortesía de la casa i ens aconsegueix una casa per que ens dutxem...
Especialitat actual del Julian: aretes con semillas hechas de alambre, con acabado martillado...
Nus vamus pa Mangue Seco en esta barquita...30 minuts per creuar a l'altra banda...
Estem arribant!
Mangue seco és molt petit...i no gaire turístic...caminant per les dunes arribes a la platja...els paisatges són preciosos...
Foguera nocturna amb vista al mar...
Ningú a les platjetes...
Coneixem uns nois que treballen (bé, no gaire, tenint en compte que no hay nadie...temporada baja!) a un restaurant a la platja. Viuen a una caseta que està just en front del restaurant. Ens conviden a quedar-nos amb ells, a plantar la barraca (tenda en portugués) al costat de la caseta, ens ofereixen mostrar-nos el poble, dutxeta, accés a rentar i estendre la nostre robeta i, ens conviden a sopar i a beure cada nit de menjar boníssim que agafen del restaurant...
La caseta
El poble està a uns 20 minuts caminant per les dunes desde la platja. Però al fer "carona" (dit), la gent del poble és (encara em sorprén) tant amable...que a part de portar-nos en els seus jeeps, ens fan tur i donen més volta per ensenyar-nos les vistes més maques...
Anna i Julián s'estan tornant adictes a enfilar-se als arbres per beure aigua de coco.
Foguera nocturna amb vista al mar...
Ningú a les platjetes...
Coneixem uns nois que treballen (bé, no gaire, tenint en compte que no hay nadie...temporada baja!) a un restaurant a la platja. Viuen a una caseta que està just en front del restaurant. Ens conviden a quedar-nos amb ells, a plantar la barraca (tenda en portugués) al costat de la caseta, ens ofereixen mostrar-nos el poble, dutxeta, accés a rentar i estendre la nostre robeta i, ens conviden a sopar i a beure cada nit de menjar boníssim que agafen del restaurant...
La caseta
El poble està a uns 20 minuts caminant per les dunes desde la platja. Però al fer "carona" (dit), la gent del poble és (encara em sorprén) tant amable...que a part de portar-nos en els seus jeeps, ens fan tur i donen més volta per ensenyar-nos les vistes més maques...
Anna i Julián s'estan tornant adictes a enfilar-se als arbres per beure aigua de coco.
A mi personalment, no és que m'agradi gaire...
Aquí a la caseta amb els amic...una nit...
Aquesta nit ens porten ( a les fosques per les dunes ) caminant fins al poble (que miedo) i ens conviden a sopar a un restaurant. I s'ofenen quan comentes de participar al pagar el compte.
Després d'uns dies sentint-nos molt agust, decidim marxar.
Aquest cop creuem amb el barquito de nit...molt místic...je!
De nou a Portal ens trobem que em de passar aquí una altra nit ja que el bus a Indiaroba per continuar el camí fisn Aracajú surt a les 5 del matí del dia següent (magnífica hora).
I sí, veieu com surt el pirmer raig de sol...a estas intempestivas horas de la mañana...
Aquí a la caseta amb els amic...una nit...
Aquesta nit ens porten ( a les fosques per les dunes ) caminant fins al poble (que miedo) i ens conviden a sopar a un restaurant. I s'ofenen quan comentes de participar al pagar el compte.
Després d'uns dies sentint-nos molt agust, decidim marxar.
Julián no pot vendre res aquí i Anna i jo ja sentim que ens estem aprofitant massa de la generositat dels nois. Tot i que ells no ho pensen...
Ens acompanyen fins el barquito.
Aquest cop creuem amb el barquito de nit...molt místic...je!
De nou a Portal ens trobem que em de passar aquí una altra nit ja que el bus a Indiaroba per continuar el camí fisn Aracajú surt a les 5 del matí del dia següent (magnífica hora).
Quan ja ens disposàvem a plantar tenda al costat del chiringuito de l'amic, un senyor insisteix en que anem a dormir a casa seva, que fa molt vent i que allà estarem millor. A més ell també va cap a Indiaroba al dia següent, ja que és dia de fira i així ens despertarà i marxarem tots junts.
La casa és molt humil, ell viu sol. De tant en tant, un fill seu va a dormir.
És un personatge molt especial, ens fa riure molt. Ell no entén ni una paraula del que parlem i a nosaltres ens costa entendre el seu portugués, però bé...la comunicació no verbal fluye...
Ens ofereix un caldito de frijoles para cenar i un café. I bona nit!
Mai dormir a terra m'havia semblat tant bon plan i tant còmode...
I sí, veieu com surt el pirmer raig de sol...a estas intempestivas horas de la mañana...
preciós!
I ens acomiadem...amb el cor! gràcies...impossible oblidar tant carinyo ofert...
No hay comentarios:
Publicar un comentario