sábado, 12 de julio de 2008

MaCeió

Ja hem arribat a Maceió...després de 5 hores de bus desde Aracajú. I estem a un altre estat: Alagoas.



He aquí nuestro baratísimo hostel (2euros per cap per nit) que no m'estranya que sigui barato...sembla una presó...però ens fa molta gràcia..i hay que ahorrar...atenció a les finestres...je.





Praia du Francés. A una hora de Maceió. Està fent dies grissos, el temps no acompanya...i les fotos són grises com el dia...però la platjeta és molt trankila i maca.








Dinaret amb vistes...










Ahhh! surt el sol! bien! pues toca excursión. Curiosament, a 30 minuts de la costa de la playa de la misma ciudad es troben unes piscines naturals molt boniques que es formen pel tema corrents i mareas.
Se'm fa raro...no havia estat mai a un lloc així. L'aigua no cobreix i estàs lluny de la platja...




Embarcación, salude! Aquí tenim un amic andorrano (el més gran), que és un cachondo...ens convida a peix, gambetes i mooolta caipirosca i caipirinha...taja en altamar...uuu..









Aquí no estoy posando...ejem! je.




L'aigua és d'un color verdós molt bonic...



Amb la ciutat de fons...









Li dones de menjar a uns peixitos grocs ratllats molt simpàtics i venen a menjar de la teva ma...je!









































El camarero saluda! és un cachondo! i va portant beguda i menjar al barquito...el paio és la risa!




Aquí l'alcohol ja començava a fer efecte...





Uns veins de barcu molt simpàtics...són cariocas (de Rio de Janeiro)































Posta de sol a altamar...amb aigua calenteta...















Ya en tierra y con toda la taja...anem a buscar a Julian, que lo hemos dejao parcheando por el paseo...















Nous amics, artesans també...brasileros i un chileno.



Coses fàcils per sentir-se bé: (proveu-ho!)
- Tornar a lleguir fragments de llibres o veure pelis que ens van emocionar.
- Passar un temps a la vora d'un riu.
- Seure en una plaça i menjar un mango mentres observes la gent.
- Caminar, conduir o agafar un bus en qualsevol direcció i després tornar.
- Saludar el dia.
- Seure's en un pont amb les cames penjant.
- Deixar-se eixugar els cabells al sol.
- Contemplar la màgia de la lluna plena.
- Fer qualsevol cosa amb l'únic objectiu d'embrutar-se les mans (pintar, jugar amb la sorra, cuinar...).
- Cantar ben fort per tu mateixa mirant el mar a una platja solitària.
- Ficar les mans a una galleda plena d'aigua de pluja.
- Sentir com cau una tormenta estant a dins la tenda de campanya.
- Caminar descalç per la platja.






I fins aquí...haig de marxar...cap a Bolívia. Tinc 4 dies per arribar a Santa Cruz.
I el moment més dur...no és deixar Brasil, és deixar a la família...separar-me dels meus inseparables...Anna i Julián...us estimo tant! us porto amb mi...al cor...sempre...
Trist comiat amb sabor a sal de llàgrima.

No hay comentarios: