El moviment i tràfic de gent al pis ha estat tota una aventura. Després de tornar d’Uruguay con dos mozos bajo el brazo que es van quedar una setmaneta, vem empalmar amb la visita de Costilla, Ale (churri chileno de l’Aina) i Èrik (el músic de Valparaíso que venia a gravar un disc a capital). En uns dies Èrik ens va deixar sortint per la porta amb un somriure en forma de comiat (fins sempre amic!) i en el mateix moment van entrar per la mateixa per instal·lar-se Julián, el colega paisa (de Medellín) i Àlex (o saimazín), el love rolo (de Bogotà) de la Ra. Tots 7 vem passar plegats la última setmaneta a casa.
I a tot això va acabar el mes i vem decidir deixar el pis. Teniem ganes de dir adéu a Palermo, un sarrià barceloní ple de cases residencials i absent de tot soroll o moviment...un pal! i viure a San Telmo, un Gràcia barceloní, però amb més art i música en tot tipus d’espais (places, carrers, bars, teatres, centres culturals...).
Ens agrada molt més el barri, l’ambient, on treballem, ens queda més a prop de la villa on fem el voluntariat...en fin, todo ventajas! Així que Anna, Julián i jo decidim anar a viure junts i Aina i Ale decideixen continuar el seu camí en una altra direcció, que encara han de decidir. La costi es ve uns dies amb el churri a la inauguració del nou pisitu...però al poc temps decideix partir cap a Uruguay, seguir descobrint i descobrint-se...ens separem de nou, però per poc temps...en unes setmanes ens trobarem a Brasil...allà coses noves ens sorprendran...res es perd, tot es transforma...
I bueno, van ser dies d’estrés amb el tema mudances...però tot bé! Ara estem instal·lats i ubicats...i de moment m’agrada el canvi i haver decidit canviar...a més m’encanten els meus dos companys de pis, la veritat és que ens entenem molt bé els tres, som una petita família ben avinguda que es senten còmodes passant tant de temps junts...
Ens comuniquem més amb mirades i silencis que amb paraules i això és una molt bona senyal.
El nou departamento és més humil, sense terrassa, sense rentadora, sense microones, sense telèfon...però la veritat és que té més personalitat, més colors, més quadres, un lavadero i un terrat molt autèntic amb vistes molt curioses...(de moment us el podeu imaginar però més fàcil serà penjar fotus...je!)
I aquí i així estarem i passarem les últimes setmanes en aquesta cuitat que, haig de reconèixer, com més descobreixo més m’agrada...L’estic aprenent a estimar...i no estava prou receptiva al principi a fer-ho...la veia massa caòtica i gran. Però al final crec que, si vols, pots trobar racons i espais de tot tipus en funció del que estiguis buscant...es tracta d’adaptar la immensitat de coses per fer aquí a les teves necessitats i a les coses que tu triïs fer...la veritat és que opcions hi ha moltes, no tens excuses possibles per dir que t’avorreixes...
I a tot això va acabar el mes i vem decidir deixar el pis. Teniem ganes de dir adéu a Palermo, un sarrià barceloní ple de cases residencials i absent de tot soroll o moviment...un pal! i viure a San Telmo, un Gràcia barceloní, però amb més art i música en tot tipus d’espais (places, carrers, bars, teatres, centres culturals...).
Ens agrada molt més el barri, l’ambient, on treballem, ens queda més a prop de la villa on fem el voluntariat...en fin, todo ventajas! Així que Anna, Julián i jo decidim anar a viure junts i Aina i Ale decideixen continuar el seu camí en una altra direcció, que encara han de decidir. La costi es ve uns dies amb el churri a la inauguració del nou pisitu...però al poc temps decideix partir cap a Uruguay, seguir descobrint i descobrint-se...ens separem de nou, però per poc temps...en unes setmanes ens trobarem a Brasil...allà coses noves ens sorprendran...res es perd, tot es transforma...
I bueno, van ser dies d’estrés amb el tema mudances...però tot bé! Ara estem instal·lats i ubicats...i de moment m’agrada el canvi i haver decidit canviar...a més m’encanten els meus dos companys de pis, la veritat és que ens entenem molt bé els tres, som una petita família ben avinguda que es senten còmodes passant tant de temps junts...
Ens comuniquem més amb mirades i silencis que amb paraules i això és una molt bona senyal.
El nou departamento és més humil, sense terrassa, sense rentadora, sense microones, sense telèfon...però la veritat és que té més personalitat, més colors, més quadres, un lavadero i un terrat molt autèntic amb vistes molt curioses...(de moment us el podeu imaginar però més fàcil serà penjar fotus...je!)
I aquí i així estarem i passarem les últimes setmanes en aquesta cuitat que, haig de reconèixer, com més descobreixo més m’agrada...L’estic aprenent a estimar...i no estava prou receptiva al principi a fer-ho...la veia massa caòtica i gran. Però al final crec que, si vols, pots trobar racons i espais de tot tipus en funció del que estiguis buscant...es tracta d’adaptar la immensitat de coses per fer aquí a les teves necessitats i a les coses que tu triïs fer...la veritat és que opcions hi ha moltes, no tens excuses possibles per dir que t’avorreixes...
A dalt al jardí botànic...je.Amiga molt maca amb una historia de vida sorprenent...ha viatjat per tot el món...va haber de deixar Argentina i treballant per l'embaixada espanyola va recórrer tot el món...
Colla pesigolla!
Amb l'amic taxista i l'amic Julian...concierto de harmónica! jeje...
Els amics espanyols...
Erik i Ra a casa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario