Hem tingut un parell de altercados amb la policia argentina...ara ja passem, després de la indignació sempre arriba la calma...i això em preocupa...
El tema és que als músics i artesans de les places a vegades s’ajunten i, de forma improvisada, es posen a fer música i a compartir notes i ritmes...és un intercanvi molt enriquidor i amb una barreja de cultures de gent de tot arreu impressionant...
El problema és que aquesta gent no paga impostos ni un import de cooperació policial...així que “los malos” a la que senten un mínim decibel musical ja es presenten en 4 patrulles per impedir tal bajanada! Hem intentat parlar amb ells i establir algun tipus de comunicació però ells són racistes i intolerants...ho han demostrat, i ho hem vist amb els nostres propis ulls.
I en contes de dedicar-se a investigar algun acte terrorista, màfies, el tràfic d’algun tipus d’arma, a algun capo que evadeixi impostos, a empresaris que es dediquin a fer contractes il·legals, la gran corrupció política existent o qualsevol tipus d’alguna cosa que se suposa és més important per la nostra seguretat, es dediquen a tallar-nos el rotllo.
I deixant desavinences policials de banda...comentar allò quotidià que ara ens ocupa.
I la nostra rutina ara es limita a tantes coses...però fins i tot això té els seus límits...
Anem dos dies a la setmana a pràctiques, els dimarts i divendres, on estem realitzant un projecte de prevenció anomenat “creciendo con responsabilitat” amb preadolescents de 12 anys, on tractem els temes de la imatge, les addiccions i els trastorns alimentaris. També fem entrevistes a les famílies dels nois per la concessió de beques, i ara comencem a “armar” el projecte “creando lazos” (estudi mitjançant entrevistes a una selecció e famílies de tots els graus per fer un estudi sobre el perfil familiar a l’escola) i un de resolució de conflictes amb els nens de quart grau.
Tenim el nostre despatxitu i al grup som 7 treballadors socials, 5 noies i 2 nois. La veritat és que són gent molt maca i ens han fet sentir molt còmodes i integrats dins l’equip.
Els dilluns els tenim ocupats amb el Centro Hogar “el Campito”, hi anem de voluntàries amb l’Anna, està ciutat a una Villa de Avellaneda als afores de Buenos Aires Capital. Allà estem amb nens de 7 a 12 anys, amb algun tipus de “problemàtica” o risc social. Al torn del matí venen 25 i a la tarda 25 més. El torn que no estan al centre van a l’escola. Aquí els horaris escolars són diferents. No sé si és pq hi ha poques escoles o molts nens (o les dues coses) que fan dos torns. Al matí de 8.30 a 12.30 i a la tarda de 14.00 a 18.00.
Al Campito ens van demanar que féssim (per grups) reforç de lectura, que em decidir fer-lo mitjançant la lectura i posterior representació teatral d’un conte i expressió corporal barrejat amb musicoteràpia, risoteràpia i relaxació.
Els nenss són un pel moguts i es desconcentren amb molta facilitat, per això vem pensar en organitzar coses educatives però lúdiques alhora pq ells es motivessim, gaudissin i participessim més.
I la dansa... els dijous toca dansa lliure...espai per alliberar-se i aprendre a deixar anar el cos i la ment.
Vem estar col·laborant també amb una associació d’inserció laboral, anomenada “Media Pila”, que es dedica a anar a les villes més pobres i oferir a les famílies si volen participar en el projecte. Aquest consisteix en obrir un taller de costura amb diferents màquines al centre del poble, posar el material i demanar a la gent seleccionada que cusin una quantitat fixa de samarretes que l’associació es compromet a comprar en forma de sou mensual. Després la mateixa s’encarrega de vendre-les. La resta del temps del mes que els sobra poden dedicar-lo a continuar cosint, treballar per altres empreses, arreglar roba, etc. Per fer un sobre sou.
El projecte ja funciona i bastant bé. Les samarretes ja comencen a ser conegudes i es venen bé, a empreses, universitats...
Com funciona, el projecte està en expansió. Vem anar a una villa a exposar la proposta a la gent i la veritat és que moltes dones estaven interessades i els hi semblava positiva la idea de poder treballar a casa, sobretot les que tenien nens petits o gent gran a càrrec i no poden sortir a treballar gaire lluny.
La villa on anem a fer voluntariat
Sopant a casa d'uns amics...en la terrasita...
Amb l'amic Erik!
Amb la lluna plena de fons! es veu petita pero molt macaaa!!!
El Julian ma fa una trena! I comen}a el fred nocturn argenti!!
El tema és que als músics i artesans de les places a vegades s’ajunten i, de forma improvisada, es posen a fer música i a compartir notes i ritmes...és un intercanvi molt enriquidor i amb una barreja de cultures de gent de tot arreu impressionant...
El problema és que aquesta gent no paga impostos ni un import de cooperació policial...així que “los malos” a la que senten un mínim decibel musical ja es presenten en 4 patrulles per impedir tal bajanada! Hem intentat parlar amb ells i establir algun tipus de comunicació però ells són racistes i intolerants...ho han demostrat, i ho hem vist amb els nostres propis ulls.
I en contes de dedicar-se a investigar algun acte terrorista, màfies, el tràfic d’algun tipus d’arma, a algun capo que evadeixi impostos, a empresaris que es dediquin a fer contractes il·legals, la gran corrupció política existent o qualsevol tipus d’alguna cosa que se suposa és més important per la nostra seguretat, es dediquen a tallar-nos el rotllo.
I deixant desavinences policials de banda...comentar allò quotidià que ara ens ocupa.
I la nostra rutina ara es limita a tantes coses...però fins i tot això té els seus límits...
Anem dos dies a la setmana a pràctiques, els dimarts i divendres, on estem realitzant un projecte de prevenció anomenat “creciendo con responsabilitat” amb preadolescents de 12 anys, on tractem els temes de la imatge, les addiccions i els trastorns alimentaris. També fem entrevistes a les famílies dels nois per la concessió de beques, i ara comencem a “armar” el projecte “creando lazos” (estudi mitjançant entrevistes a una selecció e famílies de tots els graus per fer un estudi sobre el perfil familiar a l’escola) i un de resolució de conflictes amb els nens de quart grau.
Tenim el nostre despatxitu i al grup som 7 treballadors socials, 5 noies i 2 nois. La veritat és que són gent molt maca i ens han fet sentir molt còmodes i integrats dins l’equip.
Els dilluns els tenim ocupats amb el Centro Hogar “el Campito”, hi anem de voluntàries amb l’Anna, està ciutat a una Villa de Avellaneda als afores de Buenos Aires Capital. Allà estem amb nens de 7 a 12 anys, amb algun tipus de “problemàtica” o risc social. Al torn del matí venen 25 i a la tarda 25 més. El torn que no estan al centre van a l’escola. Aquí els horaris escolars són diferents. No sé si és pq hi ha poques escoles o molts nens (o les dues coses) que fan dos torns. Al matí de 8.30 a 12.30 i a la tarda de 14.00 a 18.00.
Al Campito ens van demanar que féssim (per grups) reforç de lectura, que em decidir fer-lo mitjançant la lectura i posterior representació teatral d’un conte i expressió corporal barrejat amb musicoteràpia, risoteràpia i relaxació.
Els nenss són un pel moguts i es desconcentren amb molta facilitat, per això vem pensar en organitzar coses educatives però lúdiques alhora pq ells es motivessim, gaudissin i participessim més.
I la dansa... els dijous toca dansa lliure...espai per alliberar-se i aprendre a deixar anar el cos i la ment.
Vem estar col·laborant també amb una associació d’inserció laboral, anomenada “Media Pila”, que es dedica a anar a les villes més pobres i oferir a les famílies si volen participar en el projecte. Aquest consisteix en obrir un taller de costura amb diferents màquines al centre del poble, posar el material i demanar a la gent seleccionada que cusin una quantitat fixa de samarretes que l’associació es compromet a comprar en forma de sou mensual. Després la mateixa s’encarrega de vendre-les. La resta del temps del mes que els sobra poden dedicar-lo a continuar cosint, treballar per altres empreses, arreglar roba, etc. Per fer un sobre sou.
El projecte ja funciona i bastant bé. Les samarretes ja comencen a ser conegudes i es venen bé, a empreses, universitats...
Com funciona, el projecte està en expansió. Vem anar a una villa a exposar la proposta a la gent i la veritat és que moltes dones estaven interessades i els hi semblava positiva la idea de poder treballar a casa, sobretot les que tenien nens petits o gent gran a càrrec i no poden sortir a treballar gaire lluny.
La villa on anem a fer voluntariat
Sopant a casa d'uns amics...en la terrasita...
Amb l'amic Erik!
Amb la lluna plena de fons! es veu petita pero molt macaaa!!!
Coche de policia de la Arare!! jeje...
El Julian ma fa una trena! I comen}a el fred nocturn argenti!!
Mastegant fulles...eggs!
Posta de sol amb l'obelisc de fons...
De pajareo en casa...
Els amics en su parche!
De pajareo en casa...
Els amics en su parche!
No hay comentarios:
Publicar un comentario